NOVA/NUEVA CRÍTICA : SLIPKNOT

COMENTARI, CRÍTICA, ANÀLISI I UN PARELL DE BIRRES.

Comentari :

ALL HOPE IS GONE, és el títol de l'últim disc dels Slipknot. I ja està. Aquest és l'únic comentari que puc fer sobre aquest epitafi que tinc a les mans.

De fet Slipknot apareix a escena, amb la idea de crear un parell d'àlbums i desaparèixer. Iowa, es presenta l'any 2001 com l'últim treball del grup, però el gran èxit que aconsegueix i la ( millor ) gira posterior fan replantejar el concepte i filosofia del grup. Els bitllets cauen a dojo, i Roadrunner explota fins a més no poder la imatge dels nou “ paios “ vinguts d ' Iowa, vestits tots iguals i amb unes extranyes màscares ( en principi tenien l'objectiu d'amagar els rostres, així com els seus pseudònims, amagar les seves identitats).

Satanisme, inconformisme, entrevistes que acaben de cop i volta, escàndols, drogues, alcohol.... El show business ja és en marxa, i cap dels nou components de la banda, és capaç d'aturar aquesta bogeria. El concepte SLIPKNOT es perverteix.

Evidentment, ens trobem amb una de les millors bandes de principis de segle, amb dos àlbums inmillorables ( SLIPKNOT , i, IOWA ) que van trencar definitivament amb el “ Numetal “. Inclassificables fins aquell moment, omplen d'aire fresc el Heavy Metal i obren una porta ( més ) a l'experimentació amb percussions, bases, samplers, sense oblidar mai la contundència i l'agressivitat. De fet és una banda clàssica de Trash Metal, incorporant els elements esmentats, però que intenta portar al límit la seva música i la seva actitut. Per això, decideixen amagar les seves identitats per a poder després seguir amb els seus projectes originaris ( Stone Sour, Murderdolls, etc...) sense afectar-los directament pel significat d'Slipknot.

Però tota esperança ha marxat, jo ja fa uns quants anys que dubtava del camí escollit a Volume 3: The subliminal verses. No són termes puristes o melancòlics els que fan que pensi d'aquesta manera, no! Ja estic cansat de veure com les dinàmiques econòmiques defineixen el Heavy Metal i als seus practicants, excusats amb frases com: ... ens obrim a nous sons, nous públics.... és el que volíem fer .... ens trobem en un gran moment de forma i no veiem el final del camí... Per favor!!! Com a mínim haurien d'estar obligats a explicar la veritat.

Les discogràfiques reuneixen al grup en qüestió, els hi presenten els guanys estimats dels dos discs futurs, treuen el contracte, un bolígraf, baixada de pantalons i au! Tot al sac i ben lligat!!

Per acabar-ho d'adobar, fa pocs dies moria el baixista ( creador i ànima ) dels Slipknot. Paul Gray és trobat cadàver en una habitació d'hotel, repetint així la funesta llegenda del rock and roll. L'espectacle i la maquinària es posa a treballar, tot seguit el grup convoca precipitadament a tots els mitjans dels USA. La roda de premsa és deplorable. Tots els membres del grup, més el germà i la companya d'en Paul, “ purificant-se “ davant el perdó i la redempció dels telespectadors. Premsa groga amb sang, fetge i llàgrimes.

Possiblement és l'ingredient perfecte, dins d'un plat plè de repetides coincidències amb la història dels grups més contradictoris del Heavy Metal.

Teniu raó Slipknot, all hope is gone!!

vikk666

_______________________________________________

Volem donar les gràcies desde 666hardmusic a les vostres crítiques, tot i esperant que siguin tant bones com aquesta. El blog és també de vosaltres.

Queremos dar las grácias desde 666hardmusic a vuestras críticas, esperando que sean tan buenas como esta.

El blog es también vuestro.

666hardmusic